Assut, poblat ibèric
Una doble porta fortificada, externa i interna, a cada extrem d’un passadís de cremallera amb un recorregut ple de colzes, donava accés al poblat ibèric de l’Assut, a Tivenys. Aquest és un dels principals resultats de la divuitena campanya d’excavacions que el Grup de Recerca Seminari de la Protohistòria i Arqueologia de la URV ha acabat aquesta setmana. Aquest sistema d’accés fortificat, com destaca el director de les excavacions i professor d’Història Antiga a la URV, Jordi Diloli, és un dels trets que confereix “singularitat” i “importància” al jaciment.
A més, els treballs han permès consolidar la torre circular, on residia el capitost del poblat. De fet, enguany la datació d’una moneda romana trobada en aquesta estructura ha permès que els arqueòlegs en situïn la destrucció, pels romans, cap al segle II abans de la nostra era.
La configuració d’una doble porta fortificada amb un passadís de cremallera és un disseny conegut en altres enclavaments ibèrics de la península. En aquest cas, però, l’estructura global del poblat, ocupat des del segle VII abans de la nostra era i abandonat al segle II, li confereix aquesta singularitat en el context del territori on es troba: dotat d’un “sistema defensiu brutal”, amb una muralla exterior i una gran torre circular coronant l’assentament.