En l’altra habitació hi predominen les tonalitats blaves i les seves finestres miren en dos sentits diferents, una a l’Ebre y més lluny a les serres del Montsagre i l’altra orientada a les Muntañes de Caro, a la desembocadura del riu, a la Mediterrània. D’aquí les seves parets blaves i el nom de Mont Caro.

Disposa de dos llits, d’un còmode i original divan, i d’un gran armari. És una habitació allargada que, al disposar de dues grans finestres, resulta molt lluminosa i alegre.

Hi destaca una cadena d’on hi broll en unes roses i lliris blancs, símbol d’harmonia.